Seguir construint al Delta del Llobregat ens aboca al desastre, com s’ha tornat a demostrar al País Valencià

• La catàstrofe del País Valencià hauria de fer reflexionar a les administracions catalanes i als partits que segueixen obstinats a continuar construint en un territori vulnerable.
• Al País Valencià, sobretot a les comarques d’Alacant, han caigut més de 500 litres/m2. A Grècia, fa un any, 1200 l/m2. Què passaria amb una pluja torrencial així a l’àrea de Barcelona i especialment al Delta del Llobregat?

Ecologistes en Acció lamentem profundament les pèrdues de vides humanes i tot el patiment causat pel temporal, i ens solidaritzem amb les víctimes dels aiguats terribles al País Valencià i reclamem la màxima celeritat per canalitzar ajudes i suport per a totes les víctimes.

En dies com avui, ens fa mal haver de recordar que, tot i que la ciència alerta des de fa dècades dels efectes catastròfics del canvi climàtic, i les múltiples declaracions d’“emergència climàtica”, els governants segueixen actuant com si no hi hagués realment cap emergència i es poguessin seguir fent les coses com sempre.

L’experiència del temporal Glòria, el gener de 2020, semblava que podia haver fet canviar de parer d’alguns representants polítics, però queda clar que no va ser així. Aquell temporal, que va recollir prop de 200 l/m2 a la costa central, va deixar un panorama de zones agrícoles inundades (les més baixes) i una platja pràcticament desapareguda a tot el delta del Llobregat, tal com es mostra a les figures annexes i a l’estudi on van ser publicades.

Al visor cartogràfic de l’ACA es poden consultar els mapes d’inundabilitat de tot el país. La capa de zones inundables cada 500 anys mostra el territori vulnerable en episodis extrems amb la informació disponible en el moment de la seva elaboració:

L’aeroport, elevat artificialment sobre el nivell natural del delta, queda provisionalment resguardat de les zones que s’inundarien en un episodi així. Tot i així, cal tenir en compte fenòmens que s’estan accelerant com ara la pujada del nivell del mar que, en cas de depressions profundes com el Glòria o la Dana del País Valencià, fan que el mar pugi significativament (fins a 1 metre) de forma temporal. També cal tenir en compte el fenomen de subsidència: l’enfonsament paulatí del delta a causa de la compactació de les capes de sediments que el formen i a causa de no rebre cap nova aportació del riu.

Però les dades sobre risc d’inundabilitat han quedat desfasades. El nombre d’episodis extrems que viu la Mediterrània s’està incrementant conforme avança el canvi climàtic i el mar acumula més i més escalfor, amb el potencial de generar tempestes subtropicals de gran potència, com vam veure amb el Glòria, amb els aiguats d’Alcanar o ara al País Valencià. I això obliga a repensar el planejament del territori i les activitats econòmiques.

L’organització considera un gravíssim error seguir planificant obres de creixement urbà en un territori que ja està en un 60% cobert de ciment, i que està al nivell del mar. Significa seguir exposant cada cop més persones i més activitats econòmiques a un esdeveniment catastròfic atesa la gran vulnerabilitat del delta del Llobregat. El PDU metropolità planteja desenes de milers de nous habitatges en zones que són directament inundables. Ampliar un aeroport (entre els 10 més grans d’Europa) és apostar pel mitjà de transport més contaminant que existeix, en tnCO2/km/passatger, accelerant encara més la crisi climàtica.

Volem recordar que l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans com a conseqüència del temporal Glòria va concloure que:

“El model de creixement i de planificació territorial ha incrementat el nostre grau d’exposició als episodis extrems i, per tant, la nostra vulnerabilitat. El temporal Gloria és un exemple del tipus de situacions que, d’acord amb les projeccions climàtiques, podrien augmentar en intensitat. Cal repensar què entenem per creixement i què entenem per planificació.”

El col·lectiu recorda que els informes científics dels màxims organismes mundials fa anys que recorden que el cost de la inacció és molt més alt que el cost d’actuar per mitigar el canvi climàtic i reorientar l’economia per a adaptar-se als límits planetaris (Informe Conveni Diversitat Biològica, 2010, pàgina 30). Efectivament, res no pot compensar les desenes de víctimes mortals d’aquest aiguat, i els costos econòmics seran milionaris. Com més es trigui a actuar, molt pitjor.

Per tot plegat, Ecologistes en Acció reclama:

1. Una moratòria immediata a tots els projectes urbanístics programats o en curs al delta del Llobregat i a la vall baixa del riu, incloent Llevant-Mar i el Pla de Ponent de Gavà, l’eixample nord i sud del Prat, Ribera-Salines a Cornellà i en general tots els projectes inclosos al mapa de SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet.
2. Una aturada en la tramitació del Pla Director Urbanístic Metropolità i la seva reorientació per desqualificar urbanísticament qualsevol construcció en aquestes mateixes àrees i maximitzar la funcionalitat dels cursos fluvials i la gestió integral de l’aigua al delta del Llobregat.
3. Una reavaluació per part de l’ACA dels mapes d’inundabilitat a la vista del nou panorama climàtic. Les previsions a T500 (inundacions màximes cada 500 anys) s’han quedat obsoletes.
4. Un estudi exhaustiu per part del Departament de Territori, de les construccions i infraestructures vulnerables front als fenòmens extrems del canvi climàtic i un programa de deconstrucció, adaptació o protecció allà on sigui necessari.

Necessitem actuacions i polítiques valentes que posin per davant la vida i que minimitzin tot el possible tant les causes que originen l’augment de la freqüència i intensitat d’aquests episodis climàtics, com les seves conseqüències. Estem a temps d’actuar per a que la situació no sigui encara molt més greu, però hem d’actuar ja.

La entrada Seguir construint al Delta del Llobregat ens aboca al desastre, com s’ha tornat a demostrar al País Valencià aparece primero en Ecologistas en Acción.